Podria l’hivern gelar-me 

i l’illa abrigar-me, 

podria la natura ensenyar-me,

allò que desconec.

Un idioma no parlat acollir-me,

per dir-me: 

el camí en aquesta illa és llarg. 

Es presenta una història visual a través d’agrupacions d’imatges o paral·lelismes simbòlics. Cada una de les imatges, realitzades en terreny eivissenc, són 

capturades durant la tardor i hivern entre els anys 2025 i 2026. Les fotografies són l’enregistrament que fa l’ull nouvingut a l’illa. L’intent de valorar i estimar 

la calma conjuga amb una recerca constant de trobar soroll dins l’amagatall de l’enyorament i abraçades que queden en pausa. 

Els símbols viatgen entre l’esqueixa de l’ànima, la reparació de cicatrius, un moviment intern i les pauses de la natura.

Es tracta d’un viatge entre els espais físics i la naturalesa d’Eivissa. Es confronta  una necessitat d’allò personal amb el silenci de la realitat. Entre les zones més 

conegudes i les més desconegudes, tant en un sentit objectiu de l’espai com en l’ambigüitat que pertany a l’interior de cada una. És la lectura de la sol·litud i la 

calma de l’Eivissa més fredolega.